■ enrampar

Etimologia: de rampa2 1a font: s. XX, V. Català
    verb
  1. transitiu Causar rampa. El fred li va enrampar les cames.
  2. pronominal Agafar rampa. Enrampar-se en el bany. Se m’ha enrampat una cama.
  3. electricitat
    1. transitiu Produir una descàrrega un cos electritzat en tocar-lo.
    2. usat absolutament Aquest cable enrampa.
    3. pronominal Sofrir una descàrrega per contacte amb un cos electritzat. Traient la bombeta es va enrampar.