■ enreveixinar

Partició sil·làbica: en_re_vei_xi_nar
Etimologia: de reveixinar
    verb
  1. transitiu Eriçar, posar rígida, una cosa que normalment és flexible i ajaguda. Els gats enreveixinen la cua.
  2. pronominal Posar-se algú ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc.
  3. pronominal figuradament Enutjar-se, irritar-se fortament i visible.