■ enrinxolar

Etimologia: de rínxol 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu Cargolar en espiral, fer rínxols.
  2. pronominal
    1. Cargolar-se en espiral. Tenia els cabells ben llisos, però ara se li van enrinxolant.
    2. Enrinxar-se.