■ enriquir

Etimologia: de ric 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer ric. Ell ha enriquit tots els seus associats. El comerç l’ha enriquit.
    2. transitiu i usat absolutament El treball enriqueix.
    3. pronominal Esdevenir ric. Ell s’ha enriquit amb el treball dels altres. Enriquir-se ràpidament.
  2. figuradament
    1. transitiu Ha enriquit la nostra literatura amb poesies excel·lents. Enriquir la ciència amb noves descobertes.
    2. transitiu i usat absolutament Les bones lectures enriqueixen.
    3. pronominal La llengua s’enriqueix constantment amb noves expressions.
  3. transitiu alimentació, indústries alimentàries Incorporar (a un aliment) substàncies nutritives, com ara vitamines, sals minerals o aminoàcids, que n’eleven el valor alimentari. Llet enriquida amb calci.
  4. transitiu nucleònica i química Incrementar la proporció en què es presenta (un component d’una mescla), en detriment dels altres. Urani enriquit.