■ ensenyorir

Etimologia: de senyor 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer senyor algú, donar-li autoritat. El rei l’ensenyorí d’aquelles terres.
    2. intransitiu antigament Senyorejar, dominar.
    3. pronominal Fer-se senyor, amo, d’una cosa, apoderar-se’n. Si el deixessin fer, s’ensenyoriria de tot en dos dies.
    1. transitiu Fer adquirir maneres, costums, etc., de senyor, de persona de categoria social elevada. Aquest fill vostre, l’aneu ensenyorint massa.
    2. pronominal Adquirir maneres, costums, etc., de senyor.