■ ensopegar

Etimologia: potser variant de encepegar per influx labial de la -p- sobre la e contigua o d’algun mot emparentat amb el cast. i port. zopo ‘esguerrat’, it. zoppo ‘coix’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. intransitiu
    1. Topar amb el peu, tot caminant, contra un obstacle.
    2. figuradament Ensopegar amb dificultats.
  2. transitiu Encertar a trobar, endevinar.
  3. pronominal Escaure’s. Nadal s’ensopega en dilluns.