■ ensostrar

Etimologia: de sostrar 1a font: 1369
    verb transitiu
    1. Fer el sostre d’una casa, barraca, etc. Ensostraren la cabana amb joncs i canyes.
    2. figuradament Ensostrava el cel una nuvolada.
  2. Disposar una quantitat d’objectes dins coves, caixes, atuells, etc., formant capes o sostres.