■ entabuixar

Partició sil·làbica: en_ta_bui_xar
Etimologia: variant de atabuixar, amb possible influx de entabanar
    verb
  1. transitiu entabanar 2. Aquella manera de riure i de mirar l’entabuixava.
  2. pronominal El cap, la pensa, els sentits, torbar-se, esvanir-se.