■ entaforar

Etimologia: metàtesi de enforatar ‘ficar en un forat’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu Amagar, especialment en un forat, racó, amagatall. No trobava el martell enlloc, i és que el nen l’havia entaforat a l’armari.
  2. pronominal
    1. Amagar-se. Sempre s’entafora i no hi ha manera de trobar-lo.
    2. figuradament Encara no tenen pis: no sé pas on pensen entaforar-se.