■ entebeir

Partició sil·làbica: en_te_be_ir
Etimologia: de tebi 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Fer esdevenir tebi.
    2. pronominal Au, menja: la sopa ja s’ha entebeït prou.
  2. figuradament
    1. transitiu La conducta no gens exemplar del rector entebeí el fervor dels fidels.
    2. pronominal S’ha entebeït molt: ja no m’estima com abans.