■ entonació

Partició sil·làbica: en_to_na_ci_ó
Etimologia: de entonar 1a font: 1490, Tirant
    femení
    1. Acció d’entonar.
    2. per extensió L’entonació d’un discurs.
  2. fonètica, fonologia Successió de tons al llarg d’una emissió de parla.
  3. música
    1. Manera en què la veu humana emet una nota.
    2. To adoptat en començar a cantar un fragment musical.