■ entortolligar

Etimologia: probablement del ll. vg. *intorticulare, der. de intortus, que hauria donat *entortigolar, canviat després en entortolligar per metàtesi influïda segurament pel verb lligar 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Corbar alguna cosa de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d’una altra cosa. Duia una corda molt llarga entortolligada a la cintura.
  2. pronominal
    1. La serpent s’entortolliga al tronc de l’arbre.
    2. figuradament Quan es posa nerviós, se li entortolliga la llengua.