■ entrant

Etimologia: de entrar 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que entra. Hi ha una part entrant entre dues de sortints.
    2. masculí Part que entra.
    3. adjectiu Que accedeix a un càrrec. El president entrant va exposar el seu programa de govern.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona que té entrada lliure en una casa. Deixeu-los passar, que són molt entrants de la casa.
  3. adjectiu Vinent. La setmana entrant no hi ha classe. El mes entrant comença el curs.
  4. masculí gastronomia
    1. Cadascun dels plats que hom serveix a taula, llevat de l’olla o el bullit.
    2. especialment Plat, especialment lleuger, que hom serveix en primer lloc en un àpat.
  5. a l’entrant de locució prepositiva A l’entrada de, a l’indret pel qual hom entra en un lloc, al començament d’un període de temps. A l’entrant del port. A l’entrant del mes de maig.
  6. dies entrants Primers dies d’un mes.