■ entroncar

Etimologia: de tronc 1a font: 1917, DOrt.
    verb
  1. transitiu Establir la genealogia d’una persona.
  2. intransitiu Contreure parentiu amb una família.
  3. intransitiu
    1. Tenir una cosa un punt de coincidència o la seva continuació en una altra. Els intents d’entroncar amb la situació anterior a la guerra.
    2. obres públiques Ajuntar-se dues línies de ferrocarril, dues carreteres, etc., en una. La línia del Litoral entronca amb la de Granollers més amunt d’Hostalric.