■ enunciació

Partició sil·làbica: e_nun_ci_a_ci_ó
Homòfon: anunciació
Etimologia: del ll. enuntiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’enunciar;
    2. l’efecte. La proposició és l’enunciació d’un judici.
  2. lingüística Acte d’utilització de la llengua.