■ enunciat

Partició sil·làbica: e_nun_ci_at
Etimologia: del ll. enuntiatus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Fórmula amb la qual hom enuncia alguna cosa. L’enunciat d’un teorema.
  2. lingüística
    1. Expressió lingüística d’una idea o d’un fet.
    2. Segons l’Escola de Praga, expressió d’una relació de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.