■ enunciatiu
| | enunciativa

Partició sil·làbica: e_nun_ci_a_tiu
Etimologia: del ll. enuntiativus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’enunciació.
  2. Que serveix per a enunciar.
  3. proposició enunciativa gramàtica Proposició que expressa un judici, afirmatiu o negatiu.