■ envair

Partició sil·làbica: en_va_ir
Etimologia: del ll. ĭnvādĕre, íd., der. del ll. vadĕre ‘anar’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Entrar forcívolament en un territori, una ciutat, etc., per ocupar-los o saquejar-los. Els israelians envaïren la península del Sinaí.
  2. per extensió Cada estiu el país és envaït per turistes.
  3. figuradament La pesta envaí el reialme. La son m’anava envaint.