■ envanir

Etimologia: de va 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Causar o infondre vanitat. Les adulacions dels qui l’envolten acabaran envanint-lo.
  2. pronominal Esdevenir vanitós, agafar vanitat. Ni m’ha saludat: com s’ha envanit, d’ençà que li donaren el premi.