■ envelliment

Homòfon: embelliment
Etimologia: de envellir 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció d’envellir o envellir-se;
    2. l’efecte.
  2. Procés en el decurs del qual es desenvolupa el buquet i l’aroma adients d’un vi.
  3. biologia Procés d’esdevenir vell.
  4. demografia Augment del percentatge de vells (persones de més de 60 o 65 anys) en una població.
  5. metal·lúrgia Procés tèrmic de precipitació d’un dels components d’una solució sòlida que es presenta en els aliatges metàl·lics lleugers quan la solubilitat varia amb la temperatura i que produeix un augment de la duresa i de la resistència mecànica.
  6. plàstics Variació de les característiques d’un plàstic deguda a l’acció dels agents externs als quals és sotmès.