■ enverinar

Etimologia: de verí 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu Emmetzinar.
  2. transitiu Matar o danyar algú per enverinament.
    1. transitiu Irritar una nafra, un mal, etc.
    2. pronominal La ferida se’m comença a enverinar.
    3. pronominal figuradament Quan crèiem la renyina apaivagada, heus ací que s’enverinà més que mai.