■ envescar

Etimologia: de vesc 1a font: s. XIV, Metge
    verb
  1. transitiu Untar amb vesc. Agafar ocells amb branquillons envescats.
  2. pronominal
    1. Restar agafat en el vesc.
    2. figuradament Deixar-se agafar amb afalacs, abelliments, etc.