■ envolupar

Etimologia: potser d’un ll. vg. *involuppare, amb influx de volutari ‘rebolcar-se’ i involvere, involvicare ‘embolcar’, que donà l’ant. envolopar, envolpar 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Envoltar cobrint en tots sentits. Abans de facturar-lo, envolupa’l curosament: és molt fràgil.
  2. figuradament Aquesta manera de viure t’envoluparà en el pecat.