■ èpic
| | èpica

Etimologia: del ll. epĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. epikós, íd., der. de épos ‘paraula, vers’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’epopeia.
    2. poesia èpica (o simplement èpica) literatura Gènere poètic que narra els fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
    3. poeta èpic (o simplement èpic) literatura Autor de poesia èpica.
    1. Digne d’ésser l’assumpte d’una epopeia.
    2. Heroic.