■ epígon

Etimologia: del gr. epígonos ‘nascut després’, der. de gígnomai ‘ser engendrat’
    masculí
  1. Persona que segueix les petjades d’un altre, especialment en matèria d’arts, filosofia o ciències.
  2. Persona que pertany a la segona generació.
  3. història
    1. En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i l’ocuparen.
    2. Diàdoc.