■ episcopat

Etimologia: del ll. ecl. episcopatus, íd., der. de episcŏpus ‘bisbe’
    masculí cristianisme
  1. Grau superior del sagrament de l’orde.
  2. Dignitat, càrrec de bisbe.
  3. Època i durada del govern d’un bisbe.
  4. Conjunt de tots els bisbes d’una Església, d’un país o de tot el món.