■ equador

Etimologia: del b. ll. aequator, -ōris ‘que iguala’, aplicat al cercle terrestre; en ll. ant. ‘controlador de moneda’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. geometria Cercle que talla perpendicularment, per la meitat, els meridians d’una superfície de revolució, és a dir, que és el màxim dels seus paral·lels.
    2. especialment geografia Cercle màxim de l’esfera terrestre perpendicular a l’eix de rotació de la Terra i equidistant dels pols.
    3. equador celeste astronomia Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món.
    4. equador galàctic astronomia Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix que passa pels pols galàctics.
  2. equador magnètic magnetisme Línia ideal sobre la superfície terrestre on la inclinació de l’agulla magnètica és nul·la.
  3. equador tèrmic climatologia Línia de màximes temperatures, de posició variable entre els 5° i 10° N, segons les estacions de l’any.