■ eriçar

Etimologia: del ll. vg. *ericiare, der. de ericius ‘eriçó’ 1a font: c. 1400
    verb
    1. transitiu Dreçar i posar rígid (els cabells, els pèls) com les punxes d’un eriçó.
    2. pronominal Se m’ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós.
    3. pronominal per extensió El senglar, davant el perill, s’eriça.
    4. fer eriçar Fer que s’erici. Aquell horror em va fer eriçar els cabells.
  2. pronominal figuradament Omplir-se d’obstacles, dificultats, aspreses, etc.