■ errant

Homòfon: arran
Etimologia: del ll. errans, -ntis, participi pres. del ll. errare ‘errar’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que erra, que va d’una banda a l’altra sense una direcció fixa. Jueu errant. Cavaller errant. Anar errant. Porta una vida errant.
  2. adjectiu Que erra, que comet errors.
  3. masculí zoologia
    1. plural Grup d’anèl·lids poliquets integrat per animals que tenen el cos segmentat en metàmers homomorfs, i parapodis en cada metàmer. Inclou el nereis i el ratolí de mar.
    2. singular Anèl·lid del grup dels errants.