■ erudició

Partició sil·làbica: e_ru_di_ci_ó
Etimologia: del ll. eruditio, -ōnis, íd., der. de erudīre (v. erudit) 1a font: 1653, DTo.
femení Coneixement vast i documentat sobre una ciència, aplicat sobretot a les ciències històriques.