■ eruptiu
| | eruptiva

Partició sil·làbica: e_rup_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. eruptus, -a, -um, participi del ll. erumpĕre ‘fer sortir violentament, precipitar-se, esclatar’
    adjectiu
  1. geologia Dit de les roques ígnies que han sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per mitjà de les erupcions volcàniques i que, per tant, s’han consolidat ràpidament.
  2. patologia Que produeix una erupció. Febre eruptiva.