■ es1

Etimologia: del ll. se, acusatiu del reflexiu de tercera persona format sobre sui, genitiu de suus, -a, -um ‘seu’, amb un procés igual al de el2
    [pot tenir les formes s’, se, ’s] pronom
  1. Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural. Ara es vesteix. Es renta les mans. Es mengen un tros de pa.
  2. És emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal. Aquesta roba es porta molt ara. Es diu que apujaran els preus.



    3. Vegeu també:
    es2