■ esbadellar

Etimologia: de badar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu
    1. Obrir (alguna cosa) sense separar-ne les parts; badar. La pedregada ens ha esbadellat tota la fruita.
    2. Esbatanar.
  2. pronominal
    1. Obrir-se una flor, una pinya, etc.
    2. per extensió Obrir-se com fa una flor, badar-se.