■ esbadiar

Partició sil·làbica: es_ba_di_ar
Etimologia: probable encreuament de esbadellar, der. de badallar, amb l’ant. vedilla ‘floc de cabells’, del ll. vītīcŭla, pronunciat amb ieisme i escrit badia 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
    1. transitiu Desajuntar, destrenar les badies que formen una garba, una trena, etc. Esbadiar una trena. Esbadiar una corda.
    2. transitiu Dividir en badies. Esbadiava la cabellera de la seva filla per fer-li trenes.
    3. pronominal Esbadiar-se els cabells.
  2. transitiu figuradament Esbadiar les poesies d’un recull en quatre divisions.