esbandit
| | esbandida

Accessory
Etimologia: de esbandir
Body
    adjectiu
  1. Dit d’allò a què hom ha tret ja el sabó esbandint-lo. En aquest cubell hi ha la roba ensabonada i en aquell altre l’esbandida.
  2. Dit dels cabells deixats anar escampats. Després venien les donzelles a peu descalç i els cabells esbandits per les espatlles.