esbardellar

Accessory
Etimologia: der. de l’ant. i dial. bard ‘argila, fang’, d’un preromà barrum/bardum, íd., precèltic o cèltic 1a font: c. 1890
Body
    verb
  1. transitiu Rompre amb violència alguna cosa. Esbardellaren la porta a cops de destral.
  2. pronominal La carbassa m’ha caigut a terra i s’ha esbardellat tota.