■ esbiaixada

Partició sil·làbica: es_bi_ai_xa_da
Etimologia: de esbiaixar 1a font: s. XX, V. Català
    femení
    1. Acció d’esbiaixar;
    2. l’efecte.
    1. Línia o direcció en biaix. El bestiar seguia l’esbiaixada que duia el pastor baixant la muntanya.
    2. d’esbiaixada locució prepositiva En direcció obliqua. Hem de travessar el riu d’esbiaixada.