■ esbiaixar

Partició sil·làbica: es_bi_ai_xar
Etimologia: de biaix 1a font: s. XX, V. Català
    verb
  1. transitiu Tallar, col·locar una cosa, de biaix.
  2. intransitiu Anar, travessar, de biaix.
  3. transitiu fusteria Traçar, tallar, fer avenir motllures o unes altres peces al biaix.