■ esblaimar

Partició sil·làbica: es_blai_mar
Etimologia: probablement de l’oc. i potser cat. ant. esblasmar, íd., a més de ‘blasmar, ferir’, der. del ll. vg. blastemare ‘blasfemar’ (v. blastomar)
    verb
    1. transitiu Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloració normal, fer esdevenir d’un color menys viu. La claror de les espelmes esblaimava els quadres de l’habitació.
    2. pronominal Al capvespre, el sol s’anava esblaimant.
    3. transitiu Fer empal·lidir. La por de no sortir-se'n li esblaimava la cara.
    4. pronominal Amb el mareig, el rostre del noi es va anar esblaimant.
  2. pronominal Esdevenir, un color, menys viu.