■ esbojarrat
| | esbojarrada

Etimologia: de esbojarrar-se 1a font: s. XX, Oller
  1. adjectiu i masculí i femení Que té coses de boig, mancat d’enteniment.
  2. adjectiu
    1. Que obra sense reflexió, com si hagués perdut el seny, esvalotat. Les criatures, esbojarrades, corrien sense saber on anaven.
    2. per extensió Un gos, un gat, esbojarrat.