■ esbotzar

Homòfon: esbutzar
Etimologia: der. de butza ‘panxa’ (v. esbutzar) 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fer que alguna cosa s’obri o es rompi cedint a una pressió exterior. La torrentada ha esbotzat la resclosa.
  2. pronominal Rebentar-se. La maleta s’ha esbotzat.