■ esbravar

Etimologia: de baf, per un procés semblant al de bravada 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer perdre (a un líquid) la seva fortalesa, la seva olor, etc. Sempre esbrava l’aigua amb gas perquè la troba massa picant.
    2. pronominal Perdre un líquid la seva fortalesa, la seva olor, etc. Vas deixar la cervesa destapada i s’ha ben esbravat; ja la podem llençar.
  2. figuradament
    1. transitiu Alleujar l’ànim donant sortida (als sentiments que l’oprimien), satisfent a pler (un desig contingut). Esbravava el seu dolor plorant.
    2. pronominal Només crida per esbravar-se.