■ esbronc

Etimologia: de esbroncar
    masculí
    1. Acció d’esbroncar. Li vaig clavar un esbronc.
    2. Paraules amb què s’esbronca.
  2. especialment folklore Costum propi de carnestoltes, que consistia a fer les disfresses retret de les faltes, defectes, secrets més íntims, etc., als coneguts que trobaven per atzar, aprofitant l’anonimat que donava la màscara.