■ escabellat
| | escabellada

Etimologia: de escabellar 1a font: s. XV
  1. adjectiu Despentinat.
  2. adjectiu figuradament Que no té orientació lògica, mancat de seny. Un projecte escabellat.
  3. masculí Núvol de forma esfilagarsada.
  4. masculí agricultura Garba que fa vint i que hom col·loca cobrint les altres al cim de la garbera, escampada o escabellada.