■ escaguitxar

Etimologia: de cagar 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu col·loquialment
    1. Esquitxar de merda, de fang, etc.
    2. Pagar o donar diners, especialment a contracor; esquitxar. Només li vaig poder fer escaguitxar deu euros.
  2. pronominal
    1. Esfilagarsar-se, afluixar-se, l’entrellaçament dels fils d’una tela en alguna vora o en altre indret.
    2. indústria tèxtil Esmunyir-se la trama de la bitlla per haver estat cabdellada fluixa o pel sotrac que rep la llançadora quan el seu mecanisme d’impulsió és mal graduat.
  3. pronominal Ensulsiar-se.