■ escaiola2

Partició sil·làbica: es_ca_io_la
Etimologia: de l’it. scagliuola, íd., diminutiu de scaglia ‘escata’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual es construeixen figures o es revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc.
    2. Figura o petita escultura realitzada emmotllant escaiola.
  2. Guix molt fi i blanc utilitzat pels guixaires per a l’enguixada de sostres i parets.



    3. Vegeu també:
    escaiola1