■ escamnar

Etimologia: potser d’un ll. vg. *scattimare, del gòt. *skatijan ‘avaluar’, encreuat amb el ll. aestimare ‘estimar’, que donà escatmar, escanmar, escamnar i escatimar 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Fer agafar recel, desconfiança.
    2. pronominal Si no li’n dius res, s’escamnarà.
    1. transitiu escarmentar 3.
    2. pronominal En comprovar que l’havia enganyat, s’escamnà tant, que ja no volgué saber-ne res més.
  3. pronominal Endurir-se certes viandes en coure-les. Aquests cigrons s’han escamnat.