■ escamotejar

Etimologia: del fr. escamoter, íd., probablement del cast. ant. i popular camodar ‘fer jocs de mans’, segurament del ll. commutare ‘bescanviar’, amb adaptació a la terminació corrent fr. -oter 1a font: 1864, DLab.
    verb transitiu
  1. Fer desaparèixer amb habilitat (alguna cosa) als ulls dels presents sense que aquests s’apercebin de com ha estat fet. El prestidigitador ha escamotejat una carta.
    1. Suprimir a algú (alguna cosa) sense que ell se n’apercebi. El gos li va escamotejar la carn del plat. Li va escamotejar el rellotge.
    2. Prendre (alguna cosa) a algú per defraudar-lo. Li ha escamotejat part de l’herència.