■ escapatòria

Partició sil·làbica: es_ca_pa_tò_ri_a
Etimologia: de escapar 1a font: s. XVIII
femení Subterfugi per a escapar-se o evadir-se d’una dificultat, un destret, etc., escapador. No em vinguis amb escapatòries. No tenir escapatòria o escapador.