■ escarnir

Etimologia: probablement del germ . gòt. *skaírnjan, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fer escarn d’algú. Reien d’ells escarnint-los.
  2. col·loquialment Imitar les accions, maneres, veu, etc., d’algú, especialment com a burla. Escarnir algú. Escarnir la veu, el caminar, etc., d’algú.